Entrevista a l’Elena Zhukova Marchenko, administradora de Saval Assessors Salou i sòcia de l’AEDT

Entrevista a l'Elena Zhukova
Entrevista a l’Elena Zhukova, sòcia de l’Associació d’empresàries i directives del Camp de Tarragona (AEDT) i administradora del despatx professional d’assessoria laboral, fiscal i comptable Saval Assessors Salou.

Avui coneixem una sòcia recent de l’AEDT amb una nova entrevista, aquest cop és el torn de l’Elena Zhukova Marchenko, administradora del despatx professional d’assessoria laboral, fiscal i comptable Saval Assessors Salou.

L’Elena va néixer a la costa est de Rússia, prop de Vladivostok i a causa de la mobilitat de la feina del seu pare, la família es va traslladar a Ucraïna. Més tard ella, després d’acabar els seus estudis a Moscou va arribar finalment, a Catalunya.

Com que no era possible homologar els seus estudis a casa nostra, l’Elena va haver de començar la seva formació de nou. Es va matricular a la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili on es va llicenciar en Relacions Laborals i Ocupació.

Gràcies a la seva empenta i el seu interès personal en conèixer a fons la societat catalana, la seva gent, la seva història i les seves tradicions, va superar tots els obstacles que es va trobar, aprenent una nova llengua i integrant-se totalment en una nova cultura.

“El que més la motiva és ser la millor versió d’ella mateixa, tant en l’àmbit professional com en el personal”.

I és que l’Elena confessa que el que més la motiva és ser la millor versió d’ella mateixa, tant en l’àmbit professional, on s’esforça per millorar l’eficiència i estar al dia de les novetats legislatives, com en el personal, com queda demostrat en el fet que aconseguís compaginar els seus estudis universitaris amb la seva feina com a gerent en una empresa del sector turístic que havia creat i com diu ella mateixa: encara vaig tenir temps de ser mare de dos infants.

Entrevista a l'Elena Zhukova

A més, també està col·legiada com a graduada social i ha treballat al sindicat CTAC-UGT com a tècnica en relacions laborals. Actualment, és formadora del programa Consolida’t que realitza el CTAC amb el finançament del Departament d’Empresa de la Generalitat de Catalunya i delegada pel CTAC al Tribunal Laboral de Catalunya, a la secció de TRADES.

Un autèntic exemple de valentia, treball i perseverança que com ens confessa aquesta apassionada pels viatges en família i el fitness es basa en: “perseguir l’excel·lència sent conscient que, tal com passa en el viatge a Ítaca, la importància és en el camí, i no tant en el destí”.

Comencem, doncs, l’entrevista a l’Elena. Què és el que més t’agrada de la teva feina? I en què creus que hauria de millorar?
El que més m’agrada és el contacte amb les persones, poder ajudar-les a solucionar els seus problemes.

“Crec que és inqüestionable que hi ha diferències entre el punt de vista femení i masculí, en la manera de fer les coses i d’abordar les diferents situacions”.

El paper de la dona en el món laboral ha fet un salt important en els últims anys, encara que hi ha determinats tòpics que encara estan prou estesos, com el que diu que les dones som més sensibles i menys racionals. Què en penses? En el cas que hi estiguis d’acord, ho veus com un avantatge, o tot el contrari?
Crec que és inqüestionable que hi ha diferències entre el punt de vista femení i masculí, en la manera de fer les coses i d’abordar les diferents situacions.

Crec que l’empatia que tenim les dones, entesa com la capacitat de posar-se en el lloc dels altres i entendre els punts de vista aliens, és un factor diferenciador.

També crec que en contra dels tòpics, nosaltres som més racionals i pensem més les conseqüències de les nostres decisions. Ens costa més prendre decisions que poden afectar la vida de tercers.

Com afecta o ha afectat la conciliació familiar a la teva vida laboral?
La conciliació familiar és un problema afegit. Es donen per fets una sèrie de rols femenins que ens venen imposats culturalment, que tant sí com no hem d’assumir nosaltres. Encara que jo no em puc queixar, a casa ho portem força bé, tenim un equip familiar que funciona eficientment en aquest sentit.

“Es donen per fets una sèrie de rols femenins que ens venen imposats culturalment, que tant sí com no hem de desenvolupar nosaltres”.

Personalment, he pogut dur a terme la meva tasca acadèmica i professional sense grans entrebancs, però reconec que no totes tenim el mateix suport.

Si n’haguessis de triar només una, quina qualitat consideres imprescindible, com a empresària?
No sé com expressar-ho en una sola paraula, entenc que la qualitat imprescindible és la voluntat de millora contínua. No importa des d’on comencis, d’on vinguis, quines experiències anteriors aportis, quina formació, etc. Si no t’estanques i lluites per cada dia ser millor que el dia anterior, només és qüestió de temps arribar on et proposis.

Quines característiques ha de tenir una dona, per esdevenir emprenedora? Algun consell per a les que comencen?
La condició sine qua non, és voler fer-ho. Sempre s’ha dit que voler és poder, crec que la força de voluntat és la que et facilitarà el trobar les eines per iniciar, continuar, i reiniciar si és necessari i no surt bé a la primera, el teu projecte.

Què en penses de les noves tecnologies i les xarxes socials, les utilitzes en l’àmbit professional?
Les noves tecnologies han representat un canvi en la manera de fer les coses. Ja no importa tant si t’agraden o no t’agraden, les has de fer servir i punt.

Crec que el fet de recolzar-se en les noves tecnologies ja no és una opció, és una obligació per a qualsevol persona que vulgui emprendre qualsevol projecte.

Dintre del teu sector, quin creus que és el paper de la dona i quines són les principals dificultats amb què es troba?
En el meu sector el paper de la dona està totalment acceptat i reconegut. No veig diferències entre homes i dones, potser ser dona immigrant és un hàndicap, però més per ser immigrant que per ser dona.

“En el meu sector el paper de la dona està totalment acceptat i reconegut, no veig diferències entre homes i dones, potser ser dona immigrant és un hàndicap”.

Creus que el gènere és un fet diferencial a l’hora d’exercir una carrera laboral com a empresària?
És innegable que històricament, el fet de ser dona i desenvolupar una carrera professional en el món de la direcció d’empreses o com a empresària, ha comportat una sèrie de renúncies que no ha estat igual per als homes. Després també està el tema de la bretxa salarial, que en alguns casos és un escàndol.

Com veus el paper de les noves generacions? Creus que, a la velocitat que passen les coses avui en dia, veurem canvis substancials en el paper de la dona en la societat?
Les noves generacions que s’estan incorporant avui en dia estan més preparades que mai. Tant homes com dones surten amb un nivell de preparació que no s’havia vist mai. Qui més qui menys domina idiomes, té capacitat de comunicar-se en l’àmbit global i accés a informació al més alt nivell de qualsevol matèria en un clic. Aquesta preparació estic convençuda que comportarà una integració total i efectiva de la dona en el món professional.

Veig un futur en el qual la diferència entre homes i dones no tindrà més transcendència que la del color dels cabells, o dels ulls.

Quins són els teus objectius, en l’àmbit professional?
No tinc objectius professionals concrets a llarg termini més enllà de fer la feina el millor possible cada dia. Vaig partit a partit, parafrasejant al Cholo Simeone.

“Veig un futur en el qual la diferència entre homes i dones no tindrà més transcendència que la del color dels cabells, o dels ulls”.

Què n’esperes d’una associació com l’AEDT? En què creus que podríem millorar?
Crec que l’associacionisme és un tret característic de la cultura catalana, ens associem per tot, no a tot arreu és així.

És evident i fàcil d’entendre que juntes som més fortes, el valor del grup és molt més alt que el valor de la suma dels seus membres. La col·laboració, poder compartir experiències amb persones que han passat, estan passant, o passaran, situacions semblants a les teves, ens enriqueix a totes.

Sempre col·laboració abans que competició entre dones.

I per acabar, què els diries a aquelles dones emprenedores, empresàries o directives del territori, per animar-les a fer-se sòcies de l’AEDT?
Em centraria en el que he esposat abans, Juntes som més fortes. Si som moltes i estem juntes, col·laborem, compartim i ens ajudem, podrem aportar quelcom positiu a la societat en general i a les dones en particular.

Des de l’AEDT, esperem que us hagi agradat l’entrevista a l’Elena Zhukova. Volem donar les gràcies a l’Elena pel temps que ha dedicat a respondre aquesta entrevista.

Finalment, recordeu que si esteu interessades a fer-vos sòcies de l’AEDT, podeu omplir el formulari que trobareu en aquest enllaç. Us hi esperem!

Associa-t'hi
Associa-t’hi

Si ets sòcia i t’agradaria sortir en aquesta secció i que et fem l’entrevista, escriu-nos a comunicacio@empresariesdetarragona.org i te l’enviarem perquè puguis formar-ne part.