Entrevista a la Laia Tomàs Orriols, sòcia de l’AEDT i responsable de RRHH de DHL Supply Chain de la zona de Tarragona
Reprenem les entrevistes a les sòcies de l’AEDT, aquest cop és el torn de l’entrevista a la Laia Tomàs Orriols. Llicenciada en Psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, es va especialitzar en Psicologia de l’Educació i Psicologia de les Organitzacions. Posteriorment va realitzar un Postgrau en Intervenció Psicoeducativa. Actualment està a punt de finalitzar el Treball de Final de Màster per donar per acabat el Màster en Direcció de Recursos Humans a l’hora que treballa com a responsable de Recursos Humans de l’empresa DHL Supply Chain a la zona de Tarragona.
La Laia va tenir molt clar des del primer moment que volia “treballar en alguna cosa que pugui estar sempre amb persones”. En la primera feina que va tenir mentre estudiava el Grau de Psicologia, ja va convertir-se en responsable de personal en l’àmbit nacional de les sis botigues que incloïa la companyia del món de la moda, tot i entrar inicialment amb una feina temporal d’atenció al client.
Després d’aquesta primera experiència en la gestió de Recursos Humans, que la va entusiasmar, es va incorporar a Adecco en el rol de Selecció en el sector logístic i industrial. A continuació va passar a liderar des de zero el Departament de Recursos Humans de McDonald’s a Tarragona.
“La Laia va tenir molt clar des del primer moment que volia treballar en alguna cosa on pogués estar sempre amb persones”.
Durant el confinament, comença a treballar a DHL, empresa líder en el sector logístic, un dels serveis declarats com a essencials durant el darrer any. Ens explica que sent que el creixement i aprenentatge adquirit i encara per absorbir és exponencial.
La seva tasca a DHL és posar el focus en les persones. El seu dia a dia s’emmarca en la selecció de personal, en detectar les necessitats formatives i en potenciar els plans de desenvolupament individuals i la implementació del pla de comunicació i engagement dels centres gestionats. En general, és l’encarregada de fer el seguiment i mantenir el compromís d’aplicació de les polítiques de recursos humans vigents en l’àmbit laboral.
La Laia, nascuda a Puigcerdà ara fa vint-i-vuit anys, ja en fa sis que viu al Tarragonès. Es declara una apassionada dels llibres, que considera “oxigen i refugi”. Arran de la seva passió per la lectura també li agrada molt escriure; “és una forma de buidar-me i al mateix temps d’omplir-me per tornar a començar” ens confessa.
“Per a ella, el millor moment és saltar abraçada a la seva parella cantant les cançons fins a quedar-se sense veu”.
Com a bona puigcerdanenca és amant de la natura i considera que “pujar un cim sempre és una bona opció i un dia d’hivern contemplant el mar és la millor vitamina”. També es declara totalment melòmana, espera sempre amb entusiasme els cartells dels Festivals Indie de cada estiu i per a ella, el millor moment és saltar abraçada a la seva parella cantant les cançons fins a quedar-se sense veu.
El cinema clàssic és una altra de les coses que l’apassiona i en concret la figura de l’Audrey Hepburn, de qui confessa que “és el mite del qual conec inclús allò que posa en lletra petita en les seves biografies”. Prefereix la ràdio a la televisió, i es declara fan de programes alternatius, compromesos i valents com el programa nocturn El Faro de la Cadena Ser, presentat per Mara Torres.
La Laia també participa activament en aquelles accions en les quals considera que pot aportar alguna cosa per millorar socialment el seu entorn; és donant de sang habitual i en els darrers dies ha participat en el projecte “A las olvidadas” oferint el seu granet de sorra. També es defineix com contrària al consumisme i per tant, ferma amant de les segones oportunitats d’allò que és material. “En certa manera”, reflexiona, “estimo allò que és vintage perquè conté l’essència del passat que ens recorda com de bé estem avui”.
“La Laia també participa activament en aquelles accions en les quals considera que pot aportar alguna cosa per millorar socialment el seu entorn”.
Comencem, doncs, l’entrevista a la Laia Tomàs Orriols. Què és el que més t’agrada de la teva feina? I en què creus que hauria de millorar?
El que més m’agrada de la meva feina és la proximitat amb les persones, poder viure amb elles el seu creixement laboral i personal i com a professional, poder oferir-los les eines i recursos per tal que puguin assolir els seus objectius.
El millor moment del dia és quan em calço les sabates de seguretat, em poso l’armilla i baixo al magatzem per apropar-me a cadascun d’ells, donar-los el “Bon dia” i preguntar-los per la família, per com va anar el partit de pàdel d’ahir o per tal que m’ofereixin feedback de la formació de Logística Integral que van fer la setmana passada.
Crec que justament el punt que hem de millorar com a Departament és justament aquest, hem de fer un salt generacional, crear realment en un canvi de paradigma i hem de deixar de ser la figura inaccessible de Recursos Humans per esdevenir justament més humans i propers que ningú. Les persones han de ser la nostra prioritat.
“Hem de deixar de ser la figura inaccessible de Recursos Humans per esdevenir justament més humans i propers que ningú”.
El paper de la dona en el món laboral ha fet un salt important en els últims anys, encara que hi ha determinats tòpics que encara estan prou estesos, com el que diu que les dones som més sensibles i menys racionals. Què en penses? En el cas que hi estiguis d’acord, ho veus com un avantatge, o tot el contrari?
És una realitat el fet que els tòpics al voltant de la dona segueixen marcant el marc laboral actual. Quan generalitzem, estem generant un biaix important i estem obviant informació essencial.
Afirmar que les dones són més sensibles i menys racionals que els homes és una generalització que deixa de banda un sector femení que per personalitat és més racional i menys emocional i al mateix temps, també estem obviant la realitat d’homes que són emocionals i poc racionals. Per aquest motiu, quan utilitzem aquest criteri no fem més que alimentar la segregació ocupacional sense oferir marge al canvi que tant desitgem com a societat.
“Deixarem d’escollir el nostre futur segons què està socialment establert que ens toca per gènere i escollirem allò que realment ens ompli”.
Els processos de selecció han d’estar basats en les Soft Skills que no diferenciïn entre gèneres sinó que avaluïn la capacitació competencial i professional de les persones. Per tant, no voldria marcar-ho tant com a avantatge o inconvenient sinó com a punt de partida pel canvi de pensament. En posicions en les quals necessitem un perfil emocional i poc racional, per exemple, no marcarem com a objectiu la selecció de dones sinó que marcarem que la persona seleccionada, sigui home o dona, disposi d’aquestes competències.
Si eduquem a les noves generacions en aquestes premisses, deixarem d’escollir el nostre futur segons què està socialment establert que ens toca per gènere i escollirem allò que realment ens ompli.
Com afecta o ha afectat la conciliació familiar a la teva vida laboral?
La conciliació familiar és senzilla quan l’entorn personal que t’acompanya vol que creixis, evolucionis i té tantes ganes com tu de veure’t volar. A més, en el meu cas, des de fa uns anys he format una família enllaçada. Tot i que ja és una situació molt comuna en la nostra societat, nosaltres les dones cuidadores que no som mares, no ho tenim tan fàcil i no està tan acceptat com ens pensem. Justament, no és un tema que m’afecti personalment, ja que en l’empresa en la qual estic actualment, gaudeixo de flexibilitat horària, sinó que parlo donant veu a un col·lectiu silenciat; les tan pejorativament anomenades “madrastres”, el terme que conté un sufixe propi de contingut despectiu.
“La conciliació familiar és senzilla quan l’entorn personal que t’acompanya vol que creixis, evolucionis i té tantes ganes com tu de veure’t volar”.
Per tant, la conciliació familiar continua sent una lluita en el dia a dia de les dones, de totes, les que són mares i les que són cuidadores a temps parcial. En l’últim cas, la societat ens exigeix que siguem exemplars, no podem cometre cap error. No se’ns permet fallar, ja que no som per naturalesa les persones que els hi hem tocat com a mares sinó que, en certa manera, ens han escollit i no podem decebre.
Si n’haguessis de triar només una, quina qualitat consideres imprescindible, com a empresària?
La constància és imprescindible quan ocupes una posició directiva en una empresa. Has de guanyar-te la confiança de les persones oferint continuïtat als projectes i sent constant atenent les seves preocupacions. No podem abaixar la guàrdia en cap moment, ja que és molt probable que quan ho fem, siguem necessàries per algú.
“La constància és imprescindible quan ocupes una posició directiva en una empresa”.
Què en penses de les noves tecnologies i les xarxes socials, les utilitzes en l’àmbit professional?
Les noves tecnologies i les xarxes socials són una finestra oberta al món. Són l’eina de sensibilització, de difusió i de conscienciació amb més poder. Les utilitzo en l’àmbit laboral, però és una assignatura pendent que m’agradaria potenciar a curt termini.
Quins són els teus objectius, en l’àmbit professional?
Doncs no posar-me mai límits, que les meves ales cada dia tinguin més força i que l’aprenentatge i les ganes sempre guanyin a les adversitats.
Què n’esperes d’una associació com l’AEDT? En què creus que podríem millorar?
Espero conèixer dones amb històries per explicar, participar en projectes innovadors, aprendre, créixer juntes i sobretot, sentir-me part d’un col·lectiu amb inquietuds i valors compartits.
“Espero conèixer dones amb històries per explicar, participar en projectes innovadors, aprendre, créixer juntes”.
Fa molt poc temps que sóc sòcia de l’AEDT per tant, encara no gaudeixo del criteri per marcar els punts de millora. Espero poder aportar idees per optimitzar el que ja d’inici em sembla una gran iniciativa.
I per acabar, què els diries a aquelles dones emprenedores, empresàries o directives del territori, per animar-les a fer-se sòcies de l’AEDT?
Crec que el millor que els hi podria dir és que “La unió fa la força” i que només amb aquesta unió podem canviar el present i fer-nos més fàcil el futur.
Des de l’AEDT, esperem que us hagi agradat l’entrevista a la Laia Tomàs Orriols. Volem donar les gràcies a la Laia pel temps que ha dedicat a respondre aquesta entrevista.
Finalment, recordeu que si esteu interessades a fer-vos sòcies de l’AEDT, podeu omplir el formulari que trobareu en aquest enllaç. Us hi esperem!
Si us agradaria sortir en aquesta secció i que us fem l’entrevista, ecriviu-nos a aedt@empresariesdetarragona.org i us l’enviarem perquè pogueu formar-ne part.
